El principi del final.

Estimats socis.

El final del verano llegó… durant el mes de febrer seria realment just i necessari… que un nou grup d’insensats prengués el relleu de l’actual junta. Aquesta arriba a tan magne esdeveniment sense una gota de gasolina i més cremada que la moto d’un jipi.

Fa dos anys vam començar amb molta energia, idees, projectes i sobretot amb el que al final ens va portar a la ruïna física i psicològica “innocència”.

Se’ns fa molt difícil entendre com un ajuntament no pot destinar un mínim de recursos que ens permetin a nosaltres poder fer coses tan necessàries o elementals com poder reduir les quotes de l’escoleta matinera, poder mantenir activitats extra escolars deficitàries però bàsiques com poden ser la pintura o aula de l’estudi, poder fer una gràcia als nins d’un pa amb sobrassada per Sant Antoni o una xocolata amb galetes per carnaval i aquí no incloem la subvenció que donàvem als alumnes d’últim any per al seu viatge d’estudis o la festa de fi de curs.

És totalment surrealista, i més quan veus que en altres entitats o associacions no tan sols no plou igual sinó que fa un bon sol i a més ni tan sols tenen la valentia de parlar clar i et fan donar voltes i més voltes, i ara falta una signatura i ara en falten dues i està pendent del subsecretari del viceconcejal i ara l’ha d’aprovar la subcomissió d’energia termonuclear per a remetre’l al ple que casualment mai s’arriba a celebrar, home al principi com que et fa gràcia i tot dius fotre són ben caxondos aquests; si eh… sempre van de pell, però quan t’adones que no és que ho facin per riure sinó que és que no hi ha mes es quan dius quien me pone la pierna encima para que no levante cabeza¡¡¡.

Be arribats a aquest punt llancem un S.O.S.a Palmañola, Sa Coma i Bunyola implorant un grapat de intrèpids optimistes crònics perquè continuïn aquest singular camí que és l’Ajuntament de Bunyola vs l’APIMA de Bunyola.

Ànims i recordeu Bunyola me mola me mola Bunyola