Mai hauríem d’abandonar la nostra infantesa

Puff era un drac màgic
que vivia al fons del mar,
però sol s’avurria molt
i sortia a jugar.

Hi havia un nen petit
que se l’estimava molt,
es trobaven a la platja
tot jugant de sol a sol.
Tots dos van preparar
un viatge molt llarg,
volien anar a veure món
travessant el mar.


Quan hi havia tempesta
s’ho arreglaven molt bé,
enfilant-se a la cua d’en Puff
vigilava el vent.

Nobles reis i prínceps
s’inclinaven al seu pas
i quan Puff els va fer un crit
els pirates van callar.

Els dracs viuen per sempre
però els nens es fan grans,
i van conèixer altres jocs
que li van agradar tant,
que una nit molt gris i trista
el nen el va deixar,
i els brams de joia d’aquell drac
es van acabar.
Doblegant el seu llarg coll,
el drac es va allunyar,
semblava que estava plovent
quan es va posar a plorar.
Tot sol, molt trist i moix,
el drac es va allunyar
i poc a poc, molt lentament,
se’n tornà al fons del mar.